Al bosc, neixen les plantes, arriben les pluges i els incendis, i de tant en tant se sent leco duna destral, com si marqués el ritme duns poemes que volen fixar les coses que ens importen abans de la tempesta definitiva. En aquest escenari, que és real i figurat, se senten les veus de la natura i les ombres dels poetes i pintors que lhan celebrat abans. Passen les estacions, però sempre queden els records duna vida viscuda, com un eco que ressona i que adverteix de la tempesta, perquè com diu un vers del llibre «tot avança lleument vers la claror i la mort».
Tant és don ve la boira i quin miracle empeny
lolor del romaní: la nit raspalla els núvols
i les gotes de pluja sarrengleren als ràfecs,
transparents i rodones, condemnades a caure.
No cal saber res més de tantes coses gràcils,
perquè en aquest instant només això és veritat:
tot avança lleument vers la claror i la mort.
Llibre de poemes.
Pròleg de Jordi Llavina
