Ningú com Guillem Cifré, artista polifacètic, podia retratar la nit barcelonina dels bars de començament dels vuitanta. Ell ho feia amb un estil gonzo, que reflectia en els seus solitaris o en uns diàlegs gairebé poètics duna absurditat tan poc absurda com els de Samuel Beckett. Ara és el moment de recuperar les seves primeres tires còmiques, que va publicar als diaris de Barcelona. Cifré ens convida a una última copa amb molt dhumor i color, coses que, com pocs, usava amb destresa. És el moment, doncs, de beuren lúltima i reviure la Barcelona dels vuitanta a través duna mirada única i dunes tires que ja són memòria inesborrable.
