Tothom sap qui són els clàssics: Ramon Muntaner, Josep Pla, Caterina Albert, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana... Els hem llegit per obligació o amb devoció, però també tenen dret a una lectura crítica, subjectiva, adaptada als nostres dies. Fins a quin punt continuen essent un model? Amb el temps, han guanyat o han perdut? Tenen el mateix sentit avui dia? Preguntes com aquestes són les que des de 2009 fins a 2018 ha contestat Vicenç Pagès Jordà a la Revista de Girona en els articles que ara recollim en aquest llibre.
Als autors que integren el cànon que ens han ensenyat a l'escola, Pagès Jordà n'hi ha afegit altres com Eusebi Isern, Salvador Dalí, Llucieta Canyà, Àngel Ferran, Rodríguez Caixàs, Carme Montoriol o Frederic Pujulà, fins a un total de cinquanta-quatre prosistes nascuts abans de 1920 que han tingut una llarga relació amb les comarques gironines. De cadascun se'n proporciona una visió general i se'n comenta una obra en concret, amb el mateix respecte però també amb la mateixa exigència que si fossin autors actuals. El resultat és una nova manera de llegir els clàssics, exempta de prejudicis literaris i ideològics, que pot ser útil a altres lectors, ni que sigui com a punt de partida personal i alhora susceptible de generar un debat.