Philippe Meirieu comparteix en aquest Diccionari inesperat de pedagogia la seva filosofia de leducació. Dins daquest món trobem termes com abisme o poble, passant per fotocopiadora i algorisme o fins i tot placebo i universalisme... aquestes entrades inesperades, entre moltes altres, exploren totes les facetes de l'educació escolar i familiar, formal i informal. Articulen plantejaments personals i teòrics, experiències i investigacions per qüestionar de manera diferent aquests temes educatius que ens preocupen a tots. Perquè leducació no és només una qüestió dels mestres, leducació és de tots: de la societat, dels polítics, dels pedagogs, de les mares, els pares, les àvies i els avis...
Més que un diccionari tradicional, més que un assaig, aquesta obra és un passeig reflexiu per a tots aquells que s'enfronten diàriament a aquesta difícil empresa que és l'educació. Un llibre filosòfic i teòric, amb un llenguatge irònic i amè, una lectura que es pot fer de mica en mica, en petites dosis fins omplir el pensament de cadascú.
Aquest és un gran llibre de referència, rellevant per lèpoca actual, ja que resumeix el saber pedagògic de Philippe Meirieu en un volum, en un format de píndoles que pot acostar-se a les noves generacions de pedagogues i pedagogs i al professorat, però també qualsevol persona interessada en filosofia i educació.
No és un llibre tècnic ni molt especialitzat de pedagogia, sinó que és molt divulgatiu, divertit i de lectura amena. Pel seu ampli coneixement, llegir Meirieu significa augmentar el propi bagatge cultural i formar-se en lesperit crític.