Elisenda és una novel·la de gènere històric del segle XIV, dins l'àmbit de la Corona d'Aragó. Un temps convuls pel conflicte amb els sarraïns d'Al-Àndalus, per la persecució dels cavallers de l'Orde del Temple, per la inestabilitat de les guerres de la Mediterrània a Sardenya i Sicília contra el rei francès de la Casa d'Anjou i el Papat. La trama tracta la biografia fictícia de la reina lleidatana, Elisenda de Montcada i de Pinós, quarta muller de Jaume II el Just. La reina explica la seva vida a la seva cuidadora, la germana Clara, durant els nou dies anteriors a la seva mort. Ho fa a la cambra del Palauet de la Reina, dins el Monestir de Santa Maria de Petras Albas, mentre espera l'arribada de l'esclava sarraïna Azahara. L'Elisenda actua com a protagonista, narradora i testimoni dels esdeveniments. Ella ens desvela la seva infància dins el castell de la Baronia d'Aitona; la seva educació a Sixena; el seu amor pel cavaller Guillem de Montagut, educat al castell templer de Montsó; el seu matrimoni pactat pel seu germà amb el rei Jaume el Just; i la fundació del monestir gòtic de Petras Albas.