Galatea. Sobre l'estrena de Galatea el desembre de 1948 al Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l'insòlit fred d'aquell hivern i la manca de calefacció al teatre van fer que el públic veiés l'obra tremolant amb els abrics posats. L'obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Sagarra es planyia que l'haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. Tot i així, el dramaturg no s'estava de defensar l'obra: La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d'acord amb la meva consciència i més d'acord amb el clima espiritual del nostre temps>. Amb el temps,el periple per la postguerra europea d'aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana.
