Hi esmercem tota la vida, a domesticar el galop desbocat dels dies. O a recosir la cuirassa que ens hauria de salvar desgarrinxar-nos la pell a cada esterrossada. Però les veritats són fetes de grava i de bardissa. Dun acer fred i esmolat. I tots estem en perill, dins les mans que empunyen lesdevenir: desconeixem si sabran discriminar entre la força duna carícia i lembat duna bufetada.
Damunt les runes dun món que, als anys vuitanta del segle xx, el progrés ensalvatgit dictaminà que havia de desaparèixer, Galop de sang hi reconstrueix un entramat de veus que salten a peu coix entre les pèrdues i els records que les apedacen. Que entomen els vendavals de lheroïna, el poder, la hipocresia. O que sentossudeixen a tastar els esquers de lamor i el desig sense pensar si
sempassaran un glop de fel o senduran als llavis un mos de síndria.
Joan Duran, poeta i narrador, ens presenta una novel·la que, segons el jurat del premi Andròmina, destaca per «la plasticitat de la llengua, la minuciosa descripció de la crueltat humana amb una sensibilitat extrema, i pel domini subtil de loralitat amb violència expressiva».
