El 1956, pressentint que la vida se li acaba, el reverend John Ames escriu al seu fill, encara un nen de set anys, una carta on li parla d'ell mateix i dels seus ascendents. Amb un discurs lúcid i lluminós, el reverend Ames teixeix, a través de les pàgines de l'única herència que la pobresa material li permet deixar, una història sobre els vincles sagrats entre pares i fills, sempre sotmesos a conflictes inevitables.