El 1932, Walter Benjamin escrivia:
«Però ja hi ha edificis hotelers inacabats a Eivissa i Sant Antoni, en els quals es promet aigua corrent als estrangers. El temps fins a la seva finalització s'ha tornat preciós».
Aquestes reflexions són producte de les seves estades a lilla lany 1932 i lany 1933. Quan va escriure aquestes paraules, el turisme es començava a desenvolupar a Eivissa només de manera tímida. El mateix any 1932 sinauguraren nous i moderns hotels i les coses començaven a canviar a poc a poc. De tornada, lany 1933, Sant Antoni se li va fer car i insuportable i va pensar a fugir daquella colònia de turistes estrangers.
Sense teoritzar específicament sobre el turisme, Walter Benjamin va apuntar interessants reflexions sobre els viatges, sobre els mitjans de transport, sobre el turisme, sobre lanivellament o aplanament de la Terra que avui denominaríem «globalització». Benjamin dedicà textos a les postals en aquell moment íntimament connectades al turisme o al fenomen, tan modern, del viatger decebut o que intenta infructuosament «connectar» amb el lloc i els seus habitants.
Lanàlisi de la documentació conservada, així com de la premsa del moment, permet una aproximació a com sanava transformant lilla i als debats que shi establien íntimament (la necessitat de construir nous hotels, el patrimoni material i la seva conservació, la desaparició del folklore i de la roba típica eivissenca, etc.). Finalment, presentem una selecció dels escrits de ficció de Benjamin de tema o ambientació eivissenca que permet copsar indirectament, per una banda, la seva experiència de lilla i, per laltra com en aquests contes shi reflecteix no només Eivissa sinó el pensament i la reflexió teòrica del seu autor.