Lerosió és un relat de viatge a lArgentina del 1996 i el 1998. Té lorigen en unes anotacions de lautor, aleshores un jove professor de literatura. De tornada a Barcelona aquelles anotacions van ser reescrites oscillant entre el diari literari i la ficció autobiogràfica. Aquest és un llibre sense forma concreta, però amb un eix continu perfectament identificable: la tradició literària europea del viatge a lArgentina descriptors i intellectuals, que serveix per anar explicant les ciutats per on discorre el relat al fil de la història demigrants, viatgers i, sobretot, exiliats. Així, a les pàgines de Lerosió hi apareixen figures com Santiago Rusiñol, Antoni López Llausàs, Josep Pla, Julio Camba, Le Corbusier, Ramón Gómez de la Serna, José Ortega y Gasset, Witold Gombrowicz, María Teresa León i Rafael Dieste, entre altres escriptors europeus; entre els argentins destaca la presència de Victoria i Silvina Ocampo, Julio Cortázar i, sobretot, Macedonio Fernández. Dels uns i els altres, lautor sen sent hoste i còmplice alhora, entre estacions de ferrocarril abandonades, Cafès i llibreries de vell en un país que sintueix al llindar dun collapse que efectivament va tenir lloc pocs mesos després de la primera edició daquest llibre, el 2001.