Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956)
És autor duna producció extensa que comprèn la major part de gèneres: poesia, novel·la, relat breu, assaig, teatre, memorialisme i narrativa infantil, així com diverses traduccions del francès al català. Va ser editor i director de la revista Saba Poètica i col·labora, o ha col·laborat, en nombrosos mitjans de comunicació, entre els quals hi ha El Punt-Avui, El 9 Nou, El Temps, Cultura, Serra dOr, Revista de Catalunya, Reduccions, El Triangle, Revista Musical Catalana i Caràcters. És patró, directiu o assessor a diverses entitats culturals i l'any 2007 va ser guardonat amb el Premi Climent Mur per la seva activitat en l'àmbit associatiu. Entre 2007 i 2015 va formar part del Consell de Cultura de Barcelona. De 2014 és Carta de navegar, antologia de poesia amorosa de lautor, a cura de Teresa Costa-Gramunt (Ed. In-Verso), de 2016 La literatura o el sentit de la vida, assaig sobre la seva obra poètica, de Júlia Ferrer (Ed. Emboscall) i de 2018 lantologia Construir la transparència, elaborada per Vicenç Llorca (Témenos Ed.). Una part de lobra literària de Muntané ha estat traduïda a lespanyol, al francès i al portuguès.
Els passatges, en tant que es formen amb el pas, impliquen camí, fer via, viatge. I també des del primer poema trobem esmentat el sentit del viatge (un altre dels temes predilectes del poeta), sigui purament físic o interior. Però el que preval és linterior, el que sorganitza dins les fronteres de la pell de cada individu. No diuen que Rilke deia que lúnic viatge és el viatge interior? Doncs a això em refereixo. (del pròleg de Jaume Creus)