«Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com làvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que tengalto».
Montserrat Roig és un dels pals de paller de qualsevol història del feminisme català. Sha parlat a bastament i amb prou justícia de la seva ploma tan ben esmolada en lassaig i la columna periodística, i se nhan fet antologies des daltres perspectives, però fins ara no shavien agrupat posant el focus en el seu pensament feminista. Especialment crítica amb els intel·lectuals masclistes desquerres, lluminosa quan ens parla de les seves col·legues escriptores i de leterna pregunta sobre la «literatura femenina»... Roig té moltes coses a dir-nos duna lluita política que viu avui una embranzida vigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxe dafluixar en un futur pròxim.
