El projecte historiogràfic Episodis del moviment obrer als Països Catalans recull i estudia una selecció de fites clau de lobrerisme català amb lobjectiu de recuperar la memòria històrica de les classes populars i divulgar-la en un format accessible, però rigorós. En el primer volum, shi aplegaven vuit capítols il·lustratius del període comprès entre la formació del moviment obrer català el segle XIX i la dictadura de Primo de Rivera. En el segon, shi reunien vuit recerques emmarcades entre linici de la Segona República Espanyola i la fi de la Guerra Civil de 1936-1939.
Aquest és el volum que conclou la trilogia. Set treballs que analitzen les tres grans etapes de la lluita obrera al sud de lAlbera: la dels anys més durs del franquisme, en què lobrerisme estava desarticulat per la repressió; la dels seixanta i setanta, on el sindicalisme esdevingué un fenomen massiu capaç derosionar la dictadura; i la que sestén des de la dècada de 1980 fins a lactualitat, amb un sistema sindical sorgit dels Pactes de la Moncloa que ha aconseguit domesticar els sindicats majoritaris i relegar als marges els qui shi enfronten.
Aquest volum està encapçalat per «El maquis: la lluita armada contra el feixisme», capítol on Agustí Giralt descriu laparició i lactivitat de la guerrilla obrera antifranquista. El segon capítol, obra de Jordi Bonvehí, es titula «La vaga de 1946: una vaga contra la carestia i la fam. Les dones al capdavant», i ens endinsa en el primer moviment vaguístic que reeixí a Catalunya durant el franquisme.
Tot seguit trobem «De lavantguarda a loportunitat perduda. Les Comissions Obreres als Països Catalans (1962-1977)», capítol en què Miguel Ángel González estudia els tres primers lustres de les Comissions Obreres. Al quart capítol «La batalla dAlts Forns de Sagunt, Pau Celeiro, ens dona les claus dun episodi que marcà un abans i un després en les mobilitzacions obreres darreu de lEstat. Al cinquè capítol, «La vaga general del 14 de desembre de 1988: Crònica dun èxit que va fracassar», Xavier Diez analitza la vaga general més massiva de la dècada dels vuitanta.
El segueix «La lluita pels dos dies de descans», capítol escrit per Xavi Martín, que ens endinsa en la lluita dels conductors dautobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, analitzant les claus duna vaga victoriosa que aconseguí un ampli suport popular. Clou el volum una anàlisi de Marc Santasusana i Corzan de les vagues generals catalanes que es van produir durant el trienni 2017-2019, en el qual aprofundeixen les causes i desenvolupament daquestes mobilitzacions.
