El llibre conté dues obres poeticodramàtiques amb acotacions. La primera és el llarg monòleg duna mare i la seva soledat mentre espera el retorn del fill arquitecte. La vida de la mare-Gea contrasta amb les estructures lineals de larquitectura racionalista de Le Corbusier. Per aquest motiu el seu temps vacil·la des dinicis del segle XX i la immediata postguerra fins als darrers aldarulls de la repressió independentista. Labsència del fill representa la impossibilitat de retrobament amb un ordre antic de les coses. Laltre llibre és un cant coral de les dones del segle XX en una atemporal baixada als inferns a la recerca dOrfeu, present en un entorn tant boscà com perifèric i industrial. Tampoc no compten les cases perquè seguim en plena intempèrie.
A Orfeu reclamen autoritat de la veu per salvar-les. Sinspira, entre daltres obres en els Himnes òrfics i els seus personatges.Tanquem així el cicle que es va iniciar amb Beatriu o la frontera per indagar en les respostes a la problemàtica contemporània: la soledat, la guerra, la precarietat, la violència i la desesperança.
Susanna Rafart té una llarga trajectòria com a poeta des del volum Pou de glaç (2001), al qual segueixen Baies i la trilogia formada per Locell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (Premi Rosa Leveroni, 2012). Un cop aplegada lobra anterior en una primera antologia personal, El saüc i la forja (2022) i després dalgunes publicacions de petit format com Cartes perdudes (Arbar, 2023) o Lombra desigual (UAB 2023) continua amb el seu treball de fons amb aquest Contracant format per La dona i larquitecte i Orfeu a Lesbos que són la continuació de la trilogia iniciada en aquesta mateixa editorial de Beatriu o la frontera. Duna sola branca (2021). Sha dedicat al dietarisme, a la narrativa i al llibre de viatges. La seva darrera obra en prosa és el llibre de viatges Les roses a frec de lhivern (2023).
