Som a principis de 1950, els soldats americans que van aterrar a Nàpols durant la Segona Guerra Mundial encara no nhan marxat. Són només un teló de fons daquests relats narrats amb un detallisme cru i visceral. Ortese ens mostra una ciutat perduda que, quan laconsegueix enfocar, es revela encara més bruta, més pobra i més tràgica, plena duna realitat intolerable, impossible dacceptar. Convertit en un tot un clàssic europeu, el recull de relats dEl mar no banya Nàpols va captivar escriptors com Italo Calvino i Elena Ferrante, però inicialment va causar indignació a la ciutat, potser perquè les contradiccions que assenyala shan acabat sedimentant com una gran metàfora de lesperit de la segona meitat del segle XX.
