La nova novel·la de Han Kang, Premi Nobel de Literatura: un himne a lamistat i un cant a la imaginació. «On havia començat a esmicolar-se tot?
Quan va ser que em vaig trobar en aquella cruïlla?
Quina escletxa o segment va marcar el punt d inflexió? »Sabem per experiència que algunes persones treuen el ganivet més esmolat a l hora de marxar. El claven a l altre en la seva part més vulnerable, perquè són persones properes; el coneixen bé i saben exactament el lloc més tendre per on tallar». Un matí fred de finals de desembre, la Gyeongha rep un missatge inesperat de la seva amiga Iseon: ha patit un accident al seu taller de fusteria, a l illa de Jeju, i ha estat traslladada a un hospital de Seül. Des del llit, li suplica que agafi el primer vol a l illa i tingui cura del seu ocell abans que se li acabin l aigua i el menjar. Malauradament, quan la Gyeongha aterra a Jeju es desferma una terrible tempesta de neu. Arribarà a temps per salvar l ocell abans que caigui la nit? Sobreviurà al vent gèlid que bat el camí? Angoixada, ignora que a casa de l amiga l espera un malson encara més fosc. Allà, la història oculta de la família de l Inseon està a punt de sortir a la llum a través dels records transmesos de mare a filla i d un arxiu, conservat amb molta cura, que documenta una de les pitjors massacres de la història de Corea: l assassinat de 30.000 comunistes entre el novembre del 1948 i principis del 1949. Els adeus impossibles, la novel·la més recent de la premi Nobel de Literatura, i guardonada amb el premi Médicis Estranger, és un himne a l amistat i un cant a la imaginació, però sobretot, una denúncia poderosa i valenta contra l oblit.Resenyes:
«Un meticulós retrat de lamistat, de lamor entre mare i filla i de lesperança després duna profunda pèrdua. La narrativa de Han Kang en el seu màxim esplendor».
Publishers Weekly «Amb Els adeus impossibles, lescriptora coreana ofereix, probablement, la millor novel·la des dels seus inicis. Sòbria i delicada, fidel a la línia clara de les seves històries sense floritures, lautora crea una literatura fantàstica i existencial, íntima i històrica».
Le Monde «Aquesta narrativa bella i poètica és una oda a lamistat i a la fortalesa femenina. La imaginació inspira vida sense ignorar les crueltats del passat. Han Kang es troba entre les millors plomes de la literatura testimonial».
Dagens Nyheter