La temptació descriure com un altre autor en una llengua i un estil manllevats és
tan antiga com lautoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o lautor que es pren com a referència, de vegades simita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració dhabilitat i com un joc dintel·ligència.
Julià Guillamon ha reunit una antologia dels clàssics de la literatura catalana apò-
crifa, des de Cerverí El Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts daquests textos, dautor desconegut, es van publicar a LEsquella de la Torratxa, El Be Negre i el Papitu. Daltres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pàmies. Amb una pinacoteca apòcrifa de falsos nonells, dalís i mirós.
