En temps de guerres i de crisi política, la ciutat dAtenes com qualsevol societat necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant daquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides; però, després duna hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de lantiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.
Aristòfanes
Aristòfanes (c. 445-386 aC) va ser lautor cabdal de lanomenada Comèdia Antiga grega, i la seva vigència es deu, sens dubte, al formidable enginy que evidencia en les seves composicions a lhora de presentar amb aguda mordacitat les terrabastades de la societat atenesa. De les més de quaranta peces que va escriure, se nhan conservat només onze, entre les quals excel·leixen Lisístrata (Adesiara, 2010), Els núvols, Els acarnesos i, especialment, Les granotes, una de les seves darreres comèdies, que ara presentem en traducció catalana.
