Som a la costa bretona. Tot just ha sortit el sol. Dos ger- mans, una noia i un noi, perden lautobús per anar a lescola. Aquest serà el començament dun llarg dia de rondaires que els permetrà entregar-se amb tota llibertat una llibertat robada a la rutina a satisfer la seva curiositat pel paisatge i pels éssers que lhabiten. També es descobriran a si mateixos. La gran és decidida, resolta, impacient; el petit, prudent, espantadís, acostumat a anar a remolc de la seva germana. Les baralles i les re- conciliacions són el contrapunt de la seva aventura: roben una barqueta per travessar un braç de mar, furguen en un dipòsit nàutic, escalen un penya-segat, es banyen a laigua glaçada duna platja solitària, traven amistat amb un gos errant i pestilent, fugen dun guàrdia forestal, es burlen duns pescadors amb insolència i duns agricultors que els interpel·len Els seus jocs i cançons infantils són dues notes en discòrdia, fora de lloc, en un paisatge de dia laboral. La posta de sol significa el retorn a la rutina: simposa la realitat: el parèntesi dentremaliadures i llibertat sha de tancar i tornar a casa.
