Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per lautora en ladolescència. La Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver daprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents sacabessin, sacabessin, sacabessin Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on lautora va començar a escriure sobre lofec, la foscor que lenvoltava i la ràbia. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com lautora va viure els anys que aquí descriu.
