Lenyorança és del temps balança penja dun rampell i destirar un fil. Cavar un pou, sempre més avall i més avall, fins a tocar fusta. Extreure amb paciència el tresor antic allí enterrat. I de camí trobem els grotescos remeis pal·liatius que ens (auto)mediquem per dissimular(-nos) les arrugues de la decadència física. Quan la realitat esdevé un espècimen ferit de mort, lhem dencerclar si la volem capturar. Per enganxar la veritat in fraganti no shi val a saltar-li a sobre.
