La premsa i la bibliografia de l'època permeten de constatar com l'efecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya proteccionista, prengueren força com a símbol del nou moviment polític que reivindicava la possibilitat d'assumir cotes d'autogovern més o menys àmplies, a partir de la descentralització administrativa que es consolidà al llarg de la dècada de 1890 coincidint amb altres moviments massius de protesta per actuacions governamentals considerades lesives per als interessos econòmics (tractats comercials) o identitaris (reforma de codi civil). La promera interdicció policial de l'exhibició de la bandera, el 1897, en acabar-se l'acte de lliurament del Missatge al rei dels hel·lens, en facilità una difusió més polititzada, a remolc de les persecucions militars, civils i fins itot eclesiàstiques a l'ús públic de les quatre barres a partir dels anys 1898-1899. La identificació entres les quatre barres i Catalunya esdevingué plena en temps de la Solidaritat Catalana, i passà a ser assumida per tota la societat sensibilitzada, que parlà sense embuts de bandera nacional.
