«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador daquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa dexercici de comprensió íntima dun passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental dun present convuls a la recerca dalguna forma dalliberament.
Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de lentorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, daferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva. Lúnica alternativa és fugir daquesta terra erma. En el seu trajecte més enllà de «laltra banda», carregant literalment el pes del passat en forma de carta i de cadàver per enterrar, trobaran respostes diferents a enigmes compartits.
Muntada delicadament com un mosaic, escrita amb precisió i bellesa, Napalm al cor conté una viva al·legoria de les diverses opressions que determinen tantes vides, però també de la fina línia que de vegades separa la víctima del botxí.
