Jacob von Uexküll (1864-1944) és una figura singular en el panorama del pensament contemporani, concretament en els camps de la fisiologia i de la biologia, que ha interessat pensadors com ara Heidegger, Deleuze i Agamben. En aquest llibre, tot allunyant-se dels plantejaments darwinistes i dels mecanicistes, mostra amb delicada contundència la importància de considerar l'entorn, o Umwelt: cada espècie, sinó cada individu és en el seu món, part en els significats del seu món, on actua com a subjecte, no com a màquina.
Dels voltants de la paparra, posem per cas, només tres trets resulten significatius per a ella: una certa olor, la del mamífer que aguaita; un cert tacte, el de la pell del mamífer; i una cera temperatura, la de la sang del mamíger. Res de la rica i complexa realitat que puguem veure entorn seu no existeix més enllà d'aquests. Aleshores, què és el que veiem al seu voltant? No pas elements del seu món sinó del nostre! És a dir, dir, aquells elements que resulten significatius per a nosaltres.
D'aquesta manera, Uexküll anima a considerar l'existència no d'un sol món per a tots els animals sinó de molts -tants com espècies? tants com individus?- i una cosa potser encara més important: a detectar, quant a la visió que tenim de naturalesa, l'antropologització que hi és subjacent: "Els humans estem habituats a conduir penosament la nostra existència d'objectiu en objectiu i creiem que els animals fan igual. És un error de fons que, fins al present , no ha deixat de portar les investigacions per vies equivocades. Certament, ningú no atribuirà objectius a l'eriçó de mar o al cuc de terra. Però ja quan hem descrit la vida de la paparra hem dit que 'aguaita la seva presa'. Amb aquesta expressió, per bé que involuntàriament, hem projectat ja les preocupacions quotidianes de l'existència humana de la vida de la paparra, que és, en realitat, per un mer pla de la natura".
