?«Monsó acostuma a recórrer a personatges disfressats duna aparent excentricitat que conviden els lectors a creure (error) que no són exactament com nosaltres» (Sergi Pàmies). La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc damor i hostilitat a causa de laparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni lexuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé dimprovís comença a assemblar-shi de manera alarmant.Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra dImma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter, publicada originalment lany 2001, és un apropament viu i àgil, extremament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.
