?Al segle xviii lalimentació a bord en les llargues travessies marítimes va constituir un dels majors desafiaments als quals es van enfrontar els mariners de tota una època, que van suportar una dieta monòtona basada en aliments peribles conservats de forma rudimentària. No obstant això, si observem amb deteniment els queviures que sembarcaven, a més dels habituals salaons, descobrim productes frescos i de temporada, animals vius per consumir durant la travessia i conserves de carn, peix i verdures en oli i escabetx. Lús de cítrics, cereals, hortalisses i llegums, amb loli doliva com a greix principal; el consum de peix fresc capturat en la travessia, o lús de lall, la ceba o el pimentó roig, van convertir almenys els vaixells de lArmada espanyola i els mercants de la Carrera dÍndies en precedents i paradigmes de la cuina sostenible i la dieta mediterrània.
Aquest llibre inclou receptes i explica les característiques de la cuina a bord en lèpoca dels grans velers, les seues singularitats i els seus problemes. En aquest sentit, relata la gesta que va suposar alimentar els navegants i preservar-ne la salut durant les travessies marítimes de lanomenat Segle de les Llums. Analitza per primera vegada, més enllà de les adversitats i mancances que va mostrar aquest tipus dalimentació, la seua estreta relació amb la dieta mediterrània i la cuina sostenible.